Lindy Hop: El regal de Frankie Manning

Lindy, swing, dansa i passió

Frankie Manning ens va deixar un llegat artístic excepcional en el món de la dansa i la coreografia en ser un dels creadors del Lindy Hop. En la seva biografia escrita conjuntament amb la ballarina i escriptora Cynthia R. Millman, Manning ens explica com va nèixer aquesta disciplina de ball de la música Swing, com va crèixer i evolucionar però també com va passar de moda per finalment renèixer als anys 80. Continue reading “Lindy Hop: El regal de Frankie Manning”

September 11th – National Day of Catalonia

Today is a special day for Catalans. We celebrate our National Day of Catalonia, which remembers our final defeat in 1714 against the army of Bourbon king Philip V of Spain in the Spanish Succession war. The end of the war brought the abolition of Catalan rights and institutions, which would not be reinstated and only partially in 1978, long after Franco’s death.

Today is even more special as the Via Catalana, a great human chain of 250 miles will go along the coast of Catalonia to ask for a democratic referendum about the future independence of Catalonia from Spain. Starting from the southern border of Catalonia, going through Barcelona and ending in the border of France, this historical event will reinforce our democratic feelings of freedom and hopefully boost our chances for a democratic resolution.

Logo fo the Via Catalana
Catalan way for Independence

The op-ed post by Artur Mas in the New York Times summarises the situation pretty well, embodying our wish to vote about our future.

To maintain the spirit in the blogosphere, a virtual blog chain has been organised by Blog-via cap a la independència to support the Via Catalana initiative.

This is blog #292, in between Els petits retalls and Descans: el blog d’un home que descansa.

Happy Diada!

Crayon: codi font en colors en WordPress amb cara i ulls

Feia temps que buscava una bona solució per pintar codi font una mica decent. Fins ara tenia el Syntax Highlighter Evolved, basat en el Syntax Highlighter d’Alex Gorbatchev, però no n’estava gaire convençut.
Navegant per altres blocs he vist el resultat del plugin de Crayon per a WordPress, desenvolupat per Aram Kocharyan. El codi font es pot trobar en la seva pàgina de GitHub llest per fer-hi contribucions, amb llicència GPLv2.
Continue reading “Crayon: codi font en colors en WordPress amb cara i ulls”

El conflicte entre les xarxes socials i els mitjans de comunicació

En aquest article parlaré de la confrontació silenciosa actual entre els mitjans de comunicació i les les xarxes socials. Els mitjans no estan desapareixent, ni tampoc saltant pels aires, sino sofrint una erosió terrible en un conflicte que està canviant la indústria de la comunicació mica en mica, tuit a tuit, post a post.

Els mitjans tradicionals arrossegats a la batalla amb les grans xarxes socials
Continue reading “El conflicte entre les xarxes socials i els mitjans de comunicació”

St Wolfgang, Àustria

Menció especial d’aquestes vacances pel racó austríac de St. Wolfgang im Salzkammergut, prop de St. Gilgen.

Localització genial totalment recomanable més enllà de les visites més típiques com pot ser Vienna, la zona del Danubi, Salzburg, etc.

Cool St Wolfgang photo

La manera més fàcil d’arribar és via St. Gilgen i és recomanable agafar el ferri que et porta pel llac Wolfgangsee i va parant pels diversos poblets. Mentres degustes una cerveseta dins del ferri vas escoltant com t’expliquen curiositats de la zona primer en alemany i després en un anglès molt correcte. Bé, almenys fins que s’en cansen i es passen a l’alemany directament… així et pots imaginar què diuen i l’experiència es torna encara més estimulant. El ferri és molt còmode i diposa de taules on recuperar forçes i disfrutar del viatge.

De fet, això es repeteix força en les localitzacions Austríaques menys cèntriques -que no menys turístiques- on et trobes amb una gran quantitat de menús exclusivament en la llengua germànica i res de res en anglès. Una mica d'”aventura” no fa mal.

Pel que sembla, St. Wolfgang és famós per l’hotel del ‘Cavall Blanc’, regentat per la mateixa família desde el 1712 i escenari de la òpera ‘White Horse Inn’, de Ralph Benatzky. Segons diuen és una peça “mundialment famosa”… veurem quan arriba al Liceu.

En sí el poble és força petit tot i que té unes quantes perles amagades. Per exemple, hi ha una col·lecció de nines força gran muntada per un senyor força friki, on destaca la immensa quantitat i varietat de Barbies. Les Barbie islàmiques, orientals i indies destaquen especialment.

Tampoc us perdeu el típic pub de poble amb la típica disco al costat. Al pub es poden beure còctels d’allò més bons (recomanat el “Swimming Pool”) i observar com els locals consumeixen unes quantitats gens despreciables d’alcohol.

Pel que fa a l’allotjament, imprescindible el petit hotel ‘Hupfmuehle‘, al costat d’un rierol amb cascada inclosa que va a desembocar al llac. Hi ha una pujadeta important però quan s’arriba a dalt segurament us trobareu al patriarca de la família que el regenta que us estarà esperant… D’aquest pal, vaja. Moltes de les habitacions donen directament a la cascada i el so és tant relaxant que et quedes adormit en un plis plas. Mentres esperes l’hora de sopar et pots estar a la terrassa fent un vermutet.

Hotelet Upfmuehle

El menú és força curiós pel fet que és molt curt: sopa o amanida de primer i de segon només hi ha peix, truita de riu o una varietat local. Quan has triat el pesquen i el preparen al moment. Com era d’esperar és deliciós.

L’endemà cal recuperar-se de la ressaca generada al pub del poble i deixar-se caure pel restaurant Joseph’s. No és precisament barat però tampoc és desproporcionat pel servei i la qualitat. El menú és exclusivament en alemany i està escrit en una pissara mòbil que et porta el cambrer cosa que dóna molta vidilla. Hi ha menú degustació o pots triar els plats que vols. Les làmines de vedella amb verdures són de lo millor que he tastat mai. La selecció de vins, xampany, caves i licors és molt extensa i també val com a vinoteca o sigui que si un vi t’ha agradat en pots comprar una ampolla per potser acabar-la a l’hotel amb més intimitat?

Resumint, cal fugir dels llocs més habituals i explorar aquests raconets genials que ens regala Europa… No ens en penedirem!

El mite de Brick Lane

Ja van tres vegades seguides que anem per la zona del mític Brick Lane i acabem sense sopar un curry.

El carrer és molt conegut per la gran quantitat de restaurants indis i la guia Timeout diu que per aquesta raó el carrer també rep el nom de “Banglatown“. La guia també avisa que “quantitat i qualitat no són el mateix” i que hi ha altres zones i restaurants molt millors.

És molt cert i alguns dels que he visitat han estat decepcionants, i fins i tot el Preem té dies variables, encara que l’experiència diu que dóna molts millors resultats si s’hi va a dinar i no a sopar.

Valen molt més la pena llocs com el meu nou preferit, el restaurant Gaylord, amb seus a diversos llocs del món, decoració “classicoide” i servei de qualitat. També interessa el Punjab, més senzillet però on també saben quedar bé, no us perdeu les especialitats de la cuina del nord de l’Índia així com els plats més clàssics. I finalment tenim una bona relació qualitat-preu -amb uns plats força picants-, el Sartaj. En aquest últim hi serveixen pa naan tamany “familiar”, només per si hi ha molta gana.

Nice curry!

Però bé, si finalment no ens movem de Brick Lane, sempre ens queda el The Big Chill Bar que hi ha allí mateix, que és genial.