Fent unes reescoltes he trobat aquest genial remake del clàssic ‘Monster’ dels galesos The Automatic. Genial!
Category: Music
Una mica de remember, no?
Simplement genial…
Aquesta cançó sí que és un bon punt i final a la dècada dels 80 (l’album “Autobiografía” va sortir el 89)
A Fistful of Fandango
One amazing thing about London is the sheer amount of musical activity that takes place every other day. One only needs to glance at TimeOut, check out the usual pub where they do regular gigs or just randomly amble around at dusk and crash into any music venue.
Recently, A Fistful of Fandango was organised by the indie guys at Club Fandango, which regularly do indie gigs at several venues. Actually, I find the their website slightly overwhelming with so many artists and information. The gig in question was a part of a series, with the girl duet Robots in Disguise as the main band in that particular night.
Quite a few surprises there, the Black Affair singer plus supporting guys were quite nice. Very spontaneous, did sound well rehearsed and serious. A pity it was so dark on the stage you could barely see them, one can only imagine they are actually looking for that image. They felt quite at ease if a bit too shy and the audience didn’t seem to understand. Perhaps seeing a little bit more of the performing artists would have helped. Anyway, sweet enough to be left wanting more of these dark sounds. Well, what else can be said of a guy who’s traveled more than 16,000 miles on top of a camel?
Slagsmalsklubben was nice as well, funny with good humored character. Check them out!
Robots in Disguise was somewhat of a disappointment. The female duet overflows with potential but they looked and did sound too ahead of themselves, nervous and thinking rather than playing. Seemingly worried about their customes rather than their performance. Actually, the supporting drummer seemed the only one who was enjoying himself and did put a a lot of effort into the gig. Learn from Black Affair girls! Though the lines to engage the public were quite good, rehearshed or not…
Eurovisió 2008, l’anticultura?
No em vaig poder resistir veure gairebé sencer el festival d’Eurovisió 2008. Després de ignorar-ho els últims 2 anys o així hi havia prou suquet aquest any com per no perdre’s-ho. Les raons eren moltes i molt variades:
El dia que es va fer la final anglesa a la BBC casualment estavem amb un company -el Chris-, al pub de la BBC. Haviem tingut ‘pollastres’ a la feina i haviem anat a treballar en dissabte. Vam resoldre els “problemes” laborals, vam anar a un dels meus restaurants indis preferits de tot London, l’Ajanta Tandoori i havent plegat vam anar a remullar-ho al mític BBC Club.
Aquell dia es feia la final de la selecció de l’artista que representaria a UK a l’Studio One del Television Centre i el pub es va anar omplint d’artistes. Bon ambient! Entre tots vam veure com l’Andy Abraham era l’artista seleccionat, que passava de escombriaire a defensar l'”honor” de UK a Eurovisió. Entre tot una gran nit a l’anglesa, “pints” i “chips” inclosos.
Una altra raó va ser el Rodolfo Chikilicuatre, òbviament. Els corredors d’apostes anglesos li donaven un 25-1 o sigui que per cada lliura esterlina que hi poses, si el Chikilicuatre guanya te n’emportes 25! No em vaig poder estar d’ensenyar als d’aquí un dels punts més forts de la nostra cultura… Em va resultar impossible transmetre les vibracions de l’humor català, però bé, l’intenció és lo que compta, no?
I finalment, perles com la proposta del francès Sebastien Tellier, grandíssim i eclèctic directe, encara més gran clip i una mica de música de veritat per variar. També destacable l’oferta turca, a mans de Mor ve Ötesi.
Aquestes tardes a l’anglesa, els descobriments musicals entre tota la brossa i la companyia de bons amics és la gràcia de tot plegat, no? Encara que el comentarista de la BBC de tota la vida, el Terry Wogan, digui que vol plegar…
The Dreamers – Els Somiadors
Corbs d’ulls negres
Volen en espiral
Fan que miri cap amunt
Cap a la posta de sol de foc
Alçen les armes amunt
Amb la caiguda de la foscor
Aquests són els dies, amics
Home superficial
Home superficial
Menja als portals
Amb el cap acotxat
Sempre en declivi
Ningú ajuda ja a ningú
Així que es fa petit mentres cavalquen
Sota el cel vermellós
Així va
Només un que cerca
Una ànima solitaria
L’últim dels somiadors
Home superficial
Home superficial
Parla amb les ombres
Mou les mans tremoloses
I sempre fa una mica tard
Per l’acabament del dia
Així va
Només un que cerca
Una ànima solitaria
L’últim dels somiadors
David Bowie – The Dreamers