St Wolfgang, Àustria

Menció especial d’aquestes vacances pel racó austríac de St. Wolfgang im Salzkammergut, prop de St. Gilgen.

Localització genial totalment recomanable més enllà de les visites més típiques com pot ser Vienna, la zona del Danubi, Salzburg, etc.

Cool St Wolfgang photo

La manera més fàcil d’arribar és via St. Gilgen i és recomanable agafar el ferri que et porta pel llac Wolfgangsee i va parant pels diversos poblets. Mentres degustes una cerveseta dins del ferri vas escoltant com t’expliquen curiositats de la zona primer en alemany i després en un anglès molt correcte. Bé, almenys fins que s’en cansen i es passen a l’alemany directament… així et pots imaginar què diuen i l’experiència es torna encara més estimulant. El ferri és molt còmode i diposa de taules on recuperar forçes i disfrutar del viatge.

De fet, això es repeteix força en les localitzacions Austríaques menys cèntriques -que no menys turístiques- on et trobes amb una gran quantitat de menús exclusivament en la llengua germànica i res de res en anglès. Una mica d'”aventura” no fa mal.

Pel que sembla, St. Wolfgang és famós per l’hotel del ‘Cavall Blanc’, regentat per la mateixa família desde el 1712 i escenari de la òpera ‘White Horse Inn’, de Ralph Benatzky. Segons diuen és una peça “mundialment famosa”… veurem quan arriba al Liceu.

En sí el poble és força petit tot i que té unes quantes perles amagades. Per exemple, hi ha una col·lecció de nines força gran muntada per un senyor força friki, on destaca la immensa quantitat i varietat de Barbies. Les Barbie islàmiques, orientals i indies destaquen especialment.

Tampoc us perdeu el típic pub de poble amb la típica disco al costat. Al pub es poden beure còctels d’allò més bons (recomanat el “Swimming Pool”) i observar com els locals consumeixen unes quantitats gens despreciables d’alcohol.

Pel que fa a l’allotjament, imprescindible el petit hotel ‘Hupfmuehle‘, al costat d’un rierol amb cascada inclosa que va a desembocar al llac. Hi ha una pujadeta important però quan s’arriba a dalt segurament us trobareu al patriarca de la família que el regenta que us estarà esperant… D’aquest pal, vaja. Moltes de les habitacions donen directament a la cascada i el so és tant relaxant que et quedes adormit en un plis plas. Mentres esperes l’hora de sopar et pots estar a la terrassa fent un vermutet.

Hotelet Upfmuehle

El menú és força curiós pel fet que és molt curt: sopa o amanida de primer i de segon només hi ha peix, truita de riu o una varietat local. Quan has triat el pesquen i el preparen al moment. Com era d’esperar és deliciós.

L’endemà cal recuperar-se de la ressaca generada al pub del poble i deixar-se caure pel restaurant Joseph’s. No és precisament barat però tampoc és desproporcionat pel servei i la qualitat. El menú és exclusivament en alemany i està escrit en una pissara mòbil que et porta el cambrer cosa que dóna molta vidilla. Hi ha menú degustació o pots triar els plats que vols. Les làmines de vedella amb verdures són de lo millor que he tastat mai. La selecció de vins, xampany, caves i licors és molt extensa i també val com a vinoteca o sigui que si un vi t’ha agradat en pots comprar una ampolla per potser acabar-la a l’hotel amb més intimitat?

Resumint, cal fugir dels llocs més habituals i explorar aquests raconets genials que ens regala Europa… No ens en penedirem!

El mite de Brick Lane

Ja van tres vegades seguides que anem per la zona del mític Brick Lane i acabem sense sopar un curry.

El carrer és molt conegut per la gran quantitat de restaurants indis i la guia Timeout diu que per aquesta raó el carrer també rep el nom de “Banglatown“. La guia també avisa que “quantitat i qualitat no són el mateix” i que hi ha altres zones i restaurants molt millors.

És molt cert i alguns dels que he visitat han estat decepcionants, i fins i tot el Preem té dies variables, encara que l’experiència diu que dóna molts millors resultats si s’hi va a dinar i no a sopar.

Valen molt més la pena llocs com el meu nou preferit, el restaurant Gaylord, amb seus a diversos llocs del món, decoració “classicoide” i servei de qualitat. També interessa el Punjab, més senzillet però on també saben quedar bé, no us perdeu les especialitats de la cuina del nord de l’Índia així com els plats més clàssics. I finalment tenim una bona relació qualitat-preu -amb uns plats força picants-, el Sartaj. En aquest últim hi serveixen pa naan tamany “familiar”, només per si hi ha molta gana.

Nice curry!

Però bé, si finalment no ens movem de Brick Lane, sempre ens queda el The Big Chill Bar que hi ha allí mateix, que és genial.

Happy simple birthday

Some people love birthdays, some dislike them, others simply ignore them. Regardless, they happen and will continue happening. We might as well enjoy them, yeah?

My birthday was quite recently and as is quite usual with people that were born during summer periods, I was away from home on holidays.

I happened to be spending a few days in Eivissa, one of my favourite places to hang out and relax. In my opinion,  and contrary to what many people thing, the island has many interesting sides that do not have much to do with its partying fame.

So, say it is your birthday and…

You enjoy a delicious curry that reminds you of eastern London in the Ancient People restaurant, away from the bustling town center. Sit at the bar while sipping a cold Cobra beer, then discuss with the owner the level of hotness of their spicy chicken Madras, “It’s like London, you know”. Amazing rice comes together with quite decent curry and large nan bread and the moments drag on until the mango lassi is there to help you end them in style.

You get some unexpected calls from loved ones far away. Those are always welcome.

You taste a great ‘paella mixta’ in one of my preferred eating venues ever, the great Ca Na Ribes, in a lovely street of the Santa Eulàlia town. While you wait for the main course, you have a nice healthy salad and you eat as much “all i oli” sauce on traditional balearic-style bread as you can. The restaurant is decorated in a way that recalls a sparse forest, with plenty of creeping plants and many overhanging greenery. The peaceful and uncompromising atmosphere are nice complements to excellent food.

Paella Ca Na Ribes

You unwrap some presents that you kept unopened in your luggage. The temptation to open them before their time is not easy to overcome but you prevail. You really get two gifts, one on the day you are given the present and one on the day you open it, at the same price!

You thrive in the calm company of old friends, of the kind that is never completely lost and every encounter is lavender fresh. Discussion stretches for hours, like the equally welcome silences, which are followed by politics, sports, technology, entertainment, gossip, food, girls, friends, music, servers, jokes, restaurants, travel, places, work, languages, anecdotes, computers, synonyms, poetry, lyrics, comedy, hobbies, adventure, the past, the present and the future. After that perhaps some quiet and finish it off with a jog, hopping around the convenient urban obstacles of Vila town.

You relax with the excellent service in the Nanking, a chinese food refuge where cold Catalan beer is mixed with simple oriental dishes. While eating spring rolls you idly watch the night time workers order stuff to go and wait patiently, thinking of the long shift ahead. The staff welcome clientele with a smile and local elder men eat alone while leafing the paper and re-reading the sports sections. The hubhub of the streets just below is well forgotten now.

You doze in the amazing Ses Salines beach, just past the salty flats, stopping near Sa Trinxa to bathe in the fiery sun and balm yourself in the cool chill out music that oozes out of the seaside bar. Local waitresses speak to you in fluid Catalan and seem to merge against the creamy sand, they belong there. Cold heinekens sweat condensation in the heat and reflect the black-clad staff girls’ thin frames while they hop from client to client, occasionally barking rapid-fire chatter amongst themselves. Time drags on and on.

You remember days past, recalling times more than ten years gone. Can’t believe college is finished and many projects are now complete. So many things have been said and done. Can’t believe who isn’t here with us anymore and pleasantly surprised at who is still with us. In the short hours my birthday is well over, the sun is up and I just take a photo. Why not? Simple tastes are better.

Eivissa sun

Who says birthdays are boring? ^_^