No em vaig poder resistir veure gairebé sencer el festival d’Eurovisió 2008. Després de ignorar-ho els últims 2 anys o així hi havia prou suquet aquest any com per no perdre’s-ho. Les raons eren moltes i molt variades:
El dia que es va fer la final anglesa a la BBC casualment estavem amb un company -el Chris-, al pub de la BBC. Haviem tingut ‘pollastres’ a la feina i haviem anat a treballar en dissabte. Vam resoldre els “problemes” laborals, vam anar a un dels meus restaurants indis preferits de tot London, l’Ajanta Tandoori i havent plegat vam anar a remullar-ho al mític BBC Club.
Aquell dia es feia la final de la selecció de l’artista que representaria a UK a l’Studio One del Television Centre i el pub es va anar omplint d’artistes. Bon ambient! Entre tots vam veure com l’Andy Abraham era l’artista seleccionat, que passava de escombriaire a defensar l'”honor” de UK a Eurovisió. Entre tot una gran nit a l’anglesa, “pints” i “chips” inclosos.
Una altra raó va ser el Rodolfo Chikilicuatre, òbviament. Els corredors d’apostes anglesos li donaven un 25-1 o sigui que per cada lliura esterlina que hi poses, si el Chikilicuatre guanya te n’emportes 25! No em vaig poder estar d’ensenyar als d’aquí un dels punts més forts de la nostra cultura… Em va resultar impossible transmetre les vibracions de l’humor català, però bé, l’intenció és lo que compta, no?
I finalment, perles com la proposta del francès Sebastien Tellier, grandíssim i eclèctic directe, encara més gran clip i una mica de música de veritat per variar. També destacable l’oferta turca, a mans de Mor ve Ötesi.
Aquestes tardes a l’anglesa, els descobriments musicals entre tota la brossa i la companyia de bons amics és la gràcia de tot plegat, no? Encara que el comentarista de la BBC de tota la vida, el Terry Wogan, digui que vol plegar…